SUBMISSIÓ
El caramel psicòtic dels Jesus and Mary Chain és un d’aquells discs que obren la finestra i deixen que el pop i el rock ampliïn horitzons, que vagin més enllà, que obrin nous camins d’expressivitat desbordada. És un dels discs que sens dubte podem catalogar com imprescindibles. El renou (noise) cobra un protagonisme desconegut fins al moment. I les peces senzilles i immediates es revesteixen d’un nou embolcall que les fa més mengívoles i més... perilloses.
“Psychocandy” conté els tres senzills que ja havien estat editats per Blanco y Negro (“Never understand”, “You trip me out” i “ Just like honey”) així com alguns temes inclosos a les cares B d’aquests singles. Les delicades tonades de caire psicodèlic els acosten a bandes com els Suicide o a la mateixa Velvet Underground que tan varen influir a grups escocesos de la seva època..
A l’escena final de “Lost in translation” de Sofia Coppola, quan en Bill Murray marxa amb taxi cap a l’aeroport de Tokio després de deixar el “caramel psicòtic” encarnat per Scarlett Johanson sona “Just like honey” i podeu ben creure que aquesta escena representa perfectament tot el missatge de la pel·lícula. Recomanables al cent per cent tant “Psychocandy” com “Lost in translation”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada