The Replacements. "Tim"

NEGUIT
Amb aquest disc The Replacements deixen la seva primera discogràfica Twin Tone i comencen el seu contracte amb Sire. Els de Mineàpolis canvien el seu punk rock dels primers treballs i enceten la seva època més pop. Tim és un dels seus millors discs juntament amb l’anterior, “Let it be” i el posterior, “Pleased to meet me”. Qui va propiciar aquest canvi d’actitud va ser Alex Chilton, un dels personatges que podem qualificar d’interessant en el nostre món musical. Encara que només figuri en els crèdits de “Let of the dial” va ser part important en tot el procés de fabricació de “Tim”. L’encert més important del treball va ser recuperar les estructures d’anteriors grups musicals americans de rock i dotar-les de la força, la potència i la ràbia característiques de la seva primera època.
Així trobam peces de pop potent com “Hold my life” i “I’ll buy” i tonades més assequibles com “Kiss me on the bus” o “Waitress in the sky”. Cançons de sensibilitat melòdica perfecta com “Swingin’ Party” i per acabar, un contrapunt acústic carregat de tristesa que és “Here comes a regular”.
Grups de secundaris com The Replacements, The Db’s, Shoes o els mateixos Bongos, cada un amb les seves limitacions són els que componen un panorama edificant i sincer en què les seves pròpies misèries són la seva arma més potent i allò que els dóna la importància que es mereixen. Grups que sempre deixen un regust d’autenticitat com el d’un bon vi sense gaire anomenada. Bon profit, Gomila, i gràcies per tots els teus consells.