Vídeo presentació MALAFAMA 2010

RAIN PARADE. "Explosions in the glass palace"

MIRALL

“Explosions in the glass palace” és per damunt de tot un disc de psicodèlia imprescindible. Una d’aquestes petites meravelles que surten de tant en tant sense fer massa renou però que amb els anys obtenen un status de petita joia musical. És el disc de refundació de la banda. Ja no hi ha el líder David Roback. Matt Puicci, Eddie Kalwa i Will Glenn segueixen en el que ara queda com a quartet. “You are my friend” i “Blue” són els temes que més t’enganxen a la primera i tal vegada els més perfectes amb la presència fonamental de les guitarres acústiques. “Prisoners” seria el tema més trist i “Broken horse” l’apartat totalment acústic. Per acabar “No easy way down” destaca per la presència de l’orgue i unes precioses mescles de percusió, una petita joia per disfrutar.

DOGS. "Different"

CENDRES

El grup de Rouen (França) Dogs destaca en el seu context com un dels grups francesos més notables en el afany per assimilar i assumir les referències anglosaxones. “Different” va ser facturat el 1979 i va ser el seu primer LP. És un disc net, positiu, emprenedor que resisteix elegantment el pas del temps i manté els arrels de la seva època, molt power-pop californià, sons de Nova York, british beat i sixties punk.
A “Different” hi trobam versions de “Nobody but me” dels Isley Brothers, “I’m real” de Gary Lewis i referències, entre d’altres, dels Soft Boys i de Johnny Thunders; pinzellades de psycho-punk i de power-pop. És un disc que podríem catalogar de clàssic que hauria de figurar a qualsevol fons fonogràfic de certa entitat. Una obra deliciosa i senzilla que va tenir continuïtat amb altres publicacions de las que també ens ocuparem més endavant.

Wayward Souls "Painted dreams"

BOIRA

Suècia ha estat de sempre terra de bones bandesde power-pop. Aquí en tenim una bona mostra amb els Wayward Souls, un grup de guitarres Rickenbakers de sis i dotze cordes i veus conjuntades amb un estil semblant als mítics Byrds que fins i tot ells pregonen a cançons com “I can’t hear their voices”. Fins i tot el tema “Back for more” comença amb les paraules “Eight miles high ...”. Altres influències que hi podem trobar, serien la dels 13th Floor Elevators o la Chocolate Watch Band dels que fan una versió de la seva “Are you gonna be there”. Altres il·lustres influències també podrien ser els Saints o els Fleshtones a qui dediquen “Ration of shakes” i els Plimsouls amb una bona mostra com “Looking for you”.
“Painted dreams” és un disc impecable, amb unes guitarres magnífiques, una secció rítmica potent i unes veus fregant la perfecció. Està produït pels mateixos components del grup. Per disfrutar ara que comença la primavera.

Videos recomanats. Mes d'abril

Aquest mes tenim una entrada per partida doble, els Soft Pack, amb dos temes: "C'mon" i "Answer to yourself". Dos temes per alegrar-te el dia. La seva història tot just acaba de començar i ho fan d'aquesta manera tan directa que pot recordar a un dels clàssics que aquest mes també he seleccionat, els meus idolatrats Feelies. Els podeu veure en un vídeo gravat al Battery Park de NYC. Qui els pogués veure a la nostra illa!!. Hi trobareu també els Blood Red Shoes amb el tema "Light it up" i els Surfer Blood amb "Swim", una reconstrucció marciana dels Beach Boys. La contribució espanyola ve a càrrec dels Gentle Music Men i els seus "Cuentos modernos" una senzilla cançó pop que arriba a captivar. Que ho disfruteu.

Green on Red. "No free lunch"

BLUES

“No free lunch” té el handicap d’haver estat publicat després de “Gas food lodging” del que ens ocuparem un altre dia. Aquest és molt més curt i el protagonisme de les guitarres, tot i ser-hi, no és el mateix. Són set cançons amb menys de mitja hora que passen volant. Un so impecable, més simple que en anteriors ocasions, més directe i més disfrutable. Country per un costat i blues per l’altre, junts i separats. “Time ain’t nothing” obri el disc amb pols ferm, rock americà clàssic, vibrant però domesticat, seguint la tradició malenconiosa de Gram Parsons, encara que més contundent. “Time slips away” és una recreació d’un tema de Willie Nelson mentre que a “Jimmy boy” tornen esmolar les guitarres i el treball es tanca amb la preciosa “Keep on moving”. Un nou canvi més fi i elaborat s’obre per als Green on Red amb aquest disc.