“No free lunch” té el handicap d’haver estat publicat després de “Gas food lodging” del que ens ocuparem un altre dia. Aquest és molt més curt i el protagonisme de les guitarres, tot i ser-hi, no és el mateix. Són set cançons amb menys de mitja hora que passen volant. Un so impecable, més simple que en anteriors ocasions, més directe i més disfrutable. Country per un costat i blues per l’altre, junts i separats. “Time ain’t nothing” obri el disc amb pols ferm, rock americà clàssic, vibrant però domesticat, seguint la tradició malenconiosa de Gram Parsons, encara que més contundent. “Time slips away” és una recreació d’un tema de Willie Nelson mentre que a “Jimmy boy” tornen esmolar les guitarres i el treball es tanca amb la preciosa “Keep on moving”. Un nou canvi més fi i elaborat s’obre per als Green on Red amb aquest disc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada