El títol del disc sembla calcat del d’una pel·lícula de sèrie B del 1966, “Mars need women”. A partir d’aquí la música que surt dels auriculars no es pot considerar en cap moment de sèrie B. És el segon disc de la banda australiana després de “Stoneage Romeos” i suposa una acceptació clara de les influències americanes que impregnaran, a partir d’aquest moment, les composicions posteriors de la banda. El podríem disseccionar i hi trobaríem essències de Neil Young i Gun Club, glam estil T Rex, feed-backs marca de la casa hendrixniana, ritmes clàssics dels Stones i sobretot molt de raw-power. Si alguna cosa s’ha de destacar dels Hoodoo Gurus són les guitarres fibroses de Brad Shepherd i David Faulkner que impregnen temes tan perfectes com “Bittersweet”, “Dead defying”, “Like wow-wipeout” i el que dóna nom al disc, “Mars need guitars”, tota una mostra del moviment de rock australià que sempre ha sobreviscut amb moltes influències anglo-saxones i, sobretot, americanes. Un rock de ritmes contundents i guitarres ben esmolades.
2 comentaris:
Enhorabona pel blog, Damià. Si vols pegar un voltí pel meu, ja ho saps: http://esfoc.blogspot.com/
Per cert, aqueix és el meu disc favorit (juntament amb el Blow your cool --era així? Ho dic de memòria--.
Hayride to hell!
Ara et faré una visita.
Força!
Publica un comentari a l'entrada