DELIRIEns trobam davant una obra allunyada de l’estil de la majoria d’entrades que ja duc “penjades”. It’s Immaterial es mouen entre la temptació de l’èxit fàcil i la zona ambigua que se troba entre aquesta i la credibilitat o l’honestedat. Provenen d’una generació que ha mamat del tecno-pop però el resultat del seu treball està un parell d’escalons més amunt. “Driving away from home” i “Ed’s funky dinner” són dos singles que s’havien publicat anteriorment amb una qualitat ben contrastada. “Driving away from home” és una d’aquestes cançons que impacten, amb una tonada que “enganxa” a la primera. Les seves similituds amb els Talking Heads queda ben patent en peces com “Space” o “Rope”, això no obstant, el component que més predomina és el lirisme clàssic de principis dels 70 en cançons com “Happy talk” i “Hang on sleepy town” amb la col·laboració d’Steve Wickham dels Waterboys. A remarcar també els aires ibèrics de “The sweet life”. Un disc molt interessant que t’atreu d’immediat, però que necessites escoltar un parell de vegades per captar tots els matisos i això és una de les coses que més m’atreuen dels discs. Ha estat un plaer tornar-lo a rememorar i esper que si és la primera vegada que l’escoltes et pugui passar una cosa semblant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada