PLASTICLAND. "Wonder, wonderful, wonderland"

CINGLE

Aquest grup de Milwaukee ens entrega aquest segon treball que va ser el primer que es va publicar a Espanya. Aquest viatge a la "terra de plàstic" ens proposa dotze temes originals en un disc meravellós i que sona a "anglès" pels quatre costats. Está clar que els Plasticland s'inspiren en la psicodèlia anglesa dels 67-69 i molt en concret dels primers Pink Floyd, els del genial Syd Barret. La veu del cantant s'assembla molt a la del londinenc, basta escoltar el primer tema " No shine for the shoes" per adonar-te'n. És un disc amb molts de colors, amb molts de matissos i molts de detalls. Serà molt difícil que t'enganxi a la primera escoltada, dóna-li però més oportunitats i, acompanyat de les substàncies necessàries, gaudiràs d'un viatge psicodèlic altament addictiu. "Meravella, meravellós, terra meravellosa"... Plasticland.

RECOPILATORIS TAVERNARIS

COR

RECOPILATORIS TAVERNARIS

MANLLEU

Una nova entrega, crec que de les millors, del Recopilatoris Tavernaris. El volum 6 de Songs For Dolores conte de les millors peces que Outdor Miner va recopilar. Personalment admir els treballs de Red House Painters, d'Iron & Wine i, sobretot, dels meus admirats Cowboy Junkies. Hi trobam també peces molt interessants dels The Mongolfier Brothers, Shearwater, de Phosphorescent (artista a seguir, de les veus més sentides que hagi pogut escoltar mai, tal vegada un nou p Hinson?), i descobriments com na Marissa Nadier o els Bastards Sons of Johnny Cash. El millor recopilatori tavernari fins al moment. No us el perdessiu!

RECOPILATORIS TAVERNARIS

ANÒNIM

El cinquè capítol de la sèrie de Recopilatoris Tavernaris conté vint peces de diferents artistes agrupades en torn dels sentiments més íntims. Començant per l'instrumental dels Silencio fins a acabar amb els Hayden més introspectius. Enmig, perles com Bonnie Prince Billy, Grandaddy, Coastal, les encantadores Monster Movie i Aroah, els Girls in Hawaii, Fanuelle, Audiotransparent o els Sepia Hours. Música evocadora per aquests capvespres de tardor

THE TRIFFIDS. “ Born sandy devotional”

GERRA

CERVESA

Perth és una ciutat situada a Austràlia de “l'altre costat” de Sydney, un bon lloc per viure, sense ser massa angoixant, tranquil donada la seva llunyania a les grans ciutats del país. D'allà són els Triffids.

Les seves influències, com les de la majoria de grups aussies les trobam als EUA i a GB, remesclades anàrquicament però de forma intel·ligent. David McComb, líder del grup, realitza unes cançons que tal vegada puguin semblar massa carregades, amb arranjaments orquestrals. Com a molts de grups del seu país, els falta definir d'una forma més clara el seu estil, aquí sonen folk, a vegades sinistres, altres semblen Van Morrison o Bruce Springsteen, com deien algunes crítiques del seu moment: “... no es tracta d'una obra definida, però sí definitiva”.

Les lletres tracten sobre l'adulteri i el suïcidi. El contrast provoca un sentiment únic i devastador. A la fi, el que compta és el conjunt i ens trobam davant una obra ben acoblada, única, tan nítida que quasi et pots submergir en ella, en aquest fluir de sentiments i d'emocions contraposades amb dolor i desesperació. Una obra davant la qual t'has de despullar de qualsevol prejudici i t'has de submergir en les seves aigües tenebroses.

( Com que es tracta de l'edició de luxe, trobareu dos enllaços de descàrrega)

The Triffids Wide Open Road

Great Australian Albums | Myspace Music Videos

THE WAYWARD SOULS. “Songs of rain and trains”

CADMI

És el segon treball d'aquests suecs que es va publicar a Espanya a través del segell Victoria. És un treball encantador molt influenciat pel moviment del NRA que manté un deute amb gent com els Byrds, els REM, o l'Stephen Stills. Un disc molt ben construït, amb una estranya sensibilitat en el seu discurs, amb un aire èpic i unes tonades que plantegen el dilema de decidir si el que realment ens interessa d'ells és el seu valor substancial o, pel contrari, la coincidència d'influències que ens pugui relacionar amb els seus responsables. Així i tot, he de reconèixer l'habilitat d'aquests suecs per transportar-nos fins a un imaginari Midwest americà i fer-nos gaudir tant o més del que ho podrien fer bandes indígenes com, posem el cas, els Green on Red o els Long Ryders

JOHNNY THUNDERS."In cold blood"

XALOC

Aquest miniLP ens mostra un Thunders en tota la seva cruesa. Un disc que es podria dir que no està pràcticament produït, o que la producció és mínima. Està gravat el març i l'octubre del 1982 i encara que només hi treballa un dels seus Heartbreakers, en Walter Lure, en tres de les peces, surt com si fos parit per tot el grup. A la majoria de cançons en Johnny toca de tot, menys la bateria, que va a càrrec de Billy Rogers. “In cold blood” obre el disc, una peça que com les altres té el regust de maqueta, de cosa imperfecta, sense acabar de polir i, precisament per això, té l'encant d'allò que sona espontani i directe, amb unes guitarres crues i plenes de feedback, “Just another girl” i la seva visió de “Green onions” segueixen en la mateixa línia. El disc es completa amb dos temes acústics com, “Diary of a lover” i “Look in my eyes”, bé, acústic, parlant de Johnny Thunders, té unes connotacions una mica particulars. Comprova-ho tu mateix.

VA EASTERN SHORES. “An american compilation”

BATEC

VA EASTERN SHORES. “An american compilation”

Els recopilatoris de noves bandes tenen la seva utilitat i el seu interès en el moment en què es publiquen, volen ser un mostrador de grups desconeguts i que poden tenir interès per als afeccionats. En el cas que ens ocupa, hi trobam una primera entrega de deu bandes americanes pràcticament desconegudes al moment de sortir el disc. Tots ells són de la zona propera a Nova York i tenen en comú un so net i elèctric i una perfecta coordinació instrumental que recull la tradició de gent com en Graham Parker. Hi destaquen les peces de Cody Lee & The Walk (“I need a rocker”), uns desconeguts, en aquells moments, Yo la tengo, amb “The river of water”, Rage to live (“Fireman”), The cost of living (“”Can't find the answer”) i Spiral Jetty, amb “All of this”. Tots ofereixen bones maneres encara que els únics que han viscut la glòria de l'èxit relatiu fora dels circuits comercials hagin estat els Yo la tengo. Un disc que es deixa escoltar sense cap tipus de complexe.

THE MULTICOLOURED SHADES “House of wax”

EPÍLEG

THE MULTICOLOURED SHADES “House of wax”

The Multicolor Shades vénen d'una terra, Dormund (Alemanya), no gaire coneguda, musicalment parlant, a nivell europeu, a diferència de països com Suècia, França o Holanda, fins i tot Espanya o Itàlia, pel que fa a bandes de rock and roll. Són un quintet i publicaven els seus treballs en un segell independent local (Last Chance Records), per aquest treball varen comptar amb el segell anglès Hybrid per tal de tenir una distribució a major escala. Els seus sons ens recorden a grups com els Dream Syndicate i als australians The Church. Són capaços de crear temes festius, ambientals i relaxats amb una certa duresa en els texts i una bona imatge en escena. Temes com “Sometimes” són els que t'abocaran a noves revisions del disc per assaborir-lo com pertoca.

RECOPILATORIS TAVERNARIS

LLÀGRIMA

Continuam amb la nostra sèrie de recopilatoris amb el quart volum on hi trobarem noms com Mojave 3, Cocorosie, Dakota Suite, Isobel Campbell + Mark Lanegan, Darren Hayman i d'altres quen ens faran passar una estona relaxant i altament sedant. Com dic sempre, que el disfruteu!