Aquest grup de Milwaukee ens entrega aquest segon treball que va ser el primer que es va publicar a Espanya. Aquest viatge a la "terra de plàstic" ens proposa dotze temes originals en un disc meravellós i que sona a "anglès" pels quatre costats. Está clar que els Plasticland s'inspiren en la psicodèlia anglesa dels 67-69 i molt en concret dels primers Pink Floyd, els del genial Syd Barret. La veu del cantant s'assembla molt a la del londinenc, basta escoltar el primer tema " No shine for the shoes" per adonar-te'n. És un disc amb molts de colors, amb molts de matissos i molts de detalls. Serà molt difícil que t'enganxi a la primera escoltada, dóna-li però més oportunitats i, acompanyat de les substàncies necessàries, gaudiràs d'un viatge psicodèlic altament addictiu. "Meravella, meravellós, terra meravellosa"... Plasticland.
1 comentari:
Moltes gràcies Damià, el meu pare és fan de tota la vida i portàvem temps buscant aquest disc, molt gran!!
Publica un comentari a l'entrada