El grup està format pels membres fundadors Brodie J. Brümmer i Gemma O'Connor, juntament amb Melanie Barbaro i Andy Lloyd-Russell. De com aconsegueixen transmetre l'encant fantàstic del seu magnífic psych pop, ens fa creure en la intervenció divina. Els principals senzills "Goodtimes" i "Big Mess" foren publicats ja com a avançament del disc, de manera que no podem afegir gaire als reconeixements de la crítica musical que ja han rebut.
"Goodtimes" presenta una dicotomia interessant entre la melodia optimista i la perspectiva lírica una mica dubtosa. Fins i tot el cantant repeteix "gonna have, gonna have a good time" al cor, com si haguessin de convèncer-se. Però aquesta és la nostra pròpia interpretació i potser no s’acosta a la veritat. En qualsevol cas, aquesta cançó es dispara i segur que us farà somriure. "Big Mess" és encara més brillant, amb una melodia principal que encisa i el títol de la cançó, almenys, descriu el caos que hem viscut tots. La cançó és anterior a la pandèmia, però hem de dir que segur que encaixa amb els esdeveniments mundials. Ens agradaria que tinguessin raó, que mai no hagués passat.
"Ok" és el tercer senzill llançat recentment i és una de les millors cançons del disc. Cada vegada queda més clar que aquesta banda ha aprofitat els millors sons dels anys 90 i l’ha enfocat amb la seva pròpia interpretació dels gèneres entremesclats de shoegaze i psych. Ben fet, diem! "Its Real" és un tema que enganxa a la primera i està carregat d'un corrent de dreampop i d'un bon intercanvi de veus masculines i femenines. De segur que si l'escoltau amb atenció vos sonarà qualque moment al “Dancing in the dark” de Bruce Springsteen.
"White Knuckles" és una roca espacial, amb un esclat massiu de volum que segurament deixarà els vostres sentits vibrant . És la pista més llarga amb una mica més de cinc minuts i, tan bon punt estigueu atrapats per la seva intensa atmosfera, es fondrà a negre. “Eyes Open” és un psíquic còsmic, un altre viatge interestel·lar amb onades sonores gairebé suaus, que us atrapa onada rere onada. Hi ha paraules murmurades com un mantra, i és la melodia més freda d’aquest llançament. “This One” és un altre exercici de shoegaze de manual, encisador i colpidor a la vegada.
“Boarding Pass” és la peça que tanca el treball. Una bona melodia que ens deixa regust a poc, encara en voldríem més!
Amb tot, es tracta d’un excel·lent llançament d’un dels nostres grups preferits d’aquest gènere. Molt recomanable per a tots els fans del shoegaze, dream pop i psych pop dels anys 90.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada