El segon treball de Lost Horizons és una entrada d'aquelles que no solien aparèixer per aquest blog però que en aquesta nova etapa hi tendran cabuda perquè formen part de la nostra banda sonora més íntima i així pretenem reflexar-ho.
Lost Horizons està format per Simon Raymonde, membre dels mítics Cocteau Twins i Richie Thomas, el cap del segell Bella Union i que ha estat bateria d'altres grups com els Felt i els Jesus and Mary Chain, també havia girat amb els mateixos Cocteau Twins.
Sí, ho sé, és massa aviat per convocar els aspirants als millors àlbums del 2021, però, si “In Quiet Moments” de Lost Horizons no hi apareix, ens sorprendrà. “In Quiet Moments”, és un èpic conjunt de 16 temes de bellesa impressionant i una enorme varietat de col·laborados elaborat amb una increïble mostra de creativitat desesperada.
El disc s'ha publicat en dues parts, la primera es va publicar a finals de l'any passat el 4 de desembre. Cada part conté vuit cançons, i cada una és tan brillant i seductora com l'altra. Hi ha temes al llarg dels setze que valen el preu de tot l'àlbum pel seu compte de tan bons.
L’atenció als detalls de cadascun dels temes que formen “In Quiet Moments” és una de les moltes qualitats de l'album. La producció i l’arranjament són gairebé impecables i les actuacions que han lliurat la formació estel·lar de convidats són incomparables.
L’any passat es van llançar cinc dels vuit temes de la primera part del disc com a senzills. John Grant ens va oferir una actuació vocal destacada a “Cordelia”, Tim Smith, de Midlake estava d’humor reflexiu per a la fosca “Grey Tower” i Kavi Kwai va tancar els llançaments individuals de Lost Horizons del 2020 amb una joia sublim, multicapa i meravellosament harmonitzada, “Every Beat That Passed”. Si hem de destacar un altre tema d'aquesta primera part segur que serà el que obre el disc, “Halycon” amb el grup Penelope Isles com a convidat. (El pop de somni evocador i atractiu no pot deixar de proporcionar-nos records d'Elizabeth Fraser).
A la segona part del treball llançat a finals del mes de febrer hi trobam el tema principal de l'àlbum, “In Quiet Moments”. El tema compta amb la veu de l’octogenari Ural Thomas i és impecable. Les inflexions jazzístiques, el piano relaxat i la deliciosa veu són una combinació encisadora. Thomas va dir de la cançó: "De vegades em sento fort i unit al món. En altres ocasions em sento petit i solitari. D'alguna manera són dues parts del mateix sentiment. Aquesta sensació d'estar tancat i definit per les parets es va fer més real poc després de treballar la cançó ".
Un altre tema destacat compta amb l’ex-col·laboradora Marissa Nadler a “Marie”. El duo anteriorment va treballar amb Nadler a “I Saw The Days Go By” i va dir: "No crec ni per un moment que no anés a trobar una cançó per a que cantés Marissa al nou LP". Nadlers, amb la seva veu subtilment animada i evocadora, s’adapta a la banda sonora que Raymonde i Thomas són capaços de conjurar amb destresa.
Un altre tema de Lost Horizons presenta els àngelicals talents vocals de KookieLou a “Heart Of A Hummingbird”. La partitura giratòria i hipnòtica es combina sense esforç amb la veu de vellut de KookieLou per oferir una delícia hipnòtica i melòdica.
De les pistes restants de l’àlbum, “Blue Soul” és un sumptuós programa de gravació lenta amb Laura Groves, “Circle”, una pista més alegre amb C Duncan i la pista final, “This Is The Weather” és només una manera fabulosa d'acabar un àlbum força espectacular el miris com el miris. Amb la veu proporcionada per Karen Peris de The Innocence Mission i poc més que un delicat arranjament de piano i corda, Lost Horizons conclouen un magistral viatge sonor de descoberta i delit que serà gairebé impossible de superar i que esperam que us vagi de gust. Segur que el trobarem a les llistes del millor de l'any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada