The Spires va començar com una col·laboració entre la parella formada per Jason Bays (també de Tall Tales & the Silver Lining) i Colleen Coffey, que van formar el grup l'any 2004. A partir d'influències com The Velvet Underground, Robyn Hitchcock i Kinks, Bays i Coffey gravaren un grapat de cançons indie pop tranquiles i amb un regust de psicodèlia i els van publicar en un EP, “Amplifier”, al seu segell Beehouse Records aquell estiu. El primer àlbum de llarga durada del duet, “Written in a Year with a Lot of Rain”, va ser llançat a principis de 2006; un altre disc, l'EP “Sky Sky”, va sortir abans de tancar l'any. The Spires van publicar un àlbum de versions en directe de la Velvet Underground a través de Spaceland Recordings, “Spaceland and Part Time Punks Present: The Spires (As the Velvet Underground)”, un any després. Al 2008 els Spires publicaren un altre llançament amb un nou membre a la banda; la baixista Catelyn Kindred es va incorporar com a tercer membre del grup aquell estiu, i la banda va llançar un altre EP, “Look”. El segon àlbum de llarga durada de The Spires, “A Way of Seeing”, es va publicar l'any següent.
Aquí teniu el primer treball en format Ep del duo format per la parella Jason & Collen
Disc: “A Way Of Seeing” (Gener 2009)
Jason Bays - Guitar, Sing, Farfisa etc..
Catie Kindred - Bass
Colleen Coffey - Drums, Sing
Jeff Sparks - Guitar, Bass, keyboards
Justin Dullum - Piano, sing
Els Spires van publicar al 2007 un àlbum sencer de versions de la Velvet Underground, i no és difícil imaginar el perquè: els Spires sonen com si s'haguessin criat amb una dieta constant dels Velvet i els Clean, i si no aconsegueixen evocar exactament el mateix tipus d'energia comuna a les dues bandes, sí tenen l'actitud malhumorada i els gestos vocals (Jason Bays no sona com un jove de Califòrnia). “A Way of Seeing”, el tercer àlbum de llarga durada dels The Spires, és ple de guitarres nues i rascades, melodies de midtempo lleugerament agressives i una secció de ritme senzilla i discreta que manté el pols en moviment mentre Bays canta les seves cançons críptiques amb una veu que suggereix una certa desgana. Els Spires ja saben com treballar els rudiments del seu enfocament, i si aquest àlbum mai s'escapa de l'ombra de les seves clares influències, no es pot discutir que Bays, la bateria Colleen Coffey i la baixista Catelyn Kindred poden emular molt bé els seus precursors, tot i que afegeixen una mica de la seva pròpia personalitat a la barreja. I Bays és un compositor i guitarrista prou eficaç per fer que aquestes cançons senzilles sovint revelin més capes de les que es podria esperar, amb una intel·ligència i una sofisticació que desmenteixen els postulats senzills. Els Spires han aportat més varietat sonora als seus enregistraments, i “A Way of Seeing” diu gairebé tot el que ha de dir molt abans que "All You People", composició de vuit minuts, finalment acabi. Aquest àlbum és clarament obra d'un grup amb un gran potencial, i els Spires sembla que estan a punt de demostrar el seu talent evident.
Disc: “Curved Space” (Octubre 2010)
Jason Bays - Guitar, Sing
Catie Kindred - Bass
Colleen Coffey – Drums
Els Spires fan unes quantes passes més per perfeccionar la seva marca de pop luxosament espacial en aquest Ep. “Curved Space” descobreix que els Spires no només senten la seva obsessió per la Velvet Underground, sinó que el seu afecte pel pop kiwi clàssic és tan present com mai, i el gruixut llit de guitarres de Jason Bays és tan dolç com el caramel, tan fresc com la menta i tan satisfactori com mai Aquesta música es basa en el pop més que no pas en el rock, però hi ha un regust shoegazer en peces com "Today Was Tomorrow", "Kent Studies" i “Curved Space” que dóna a les cançons una força i una velocitat més gran que en els enregistraments anteriors dels Spires. Bays és l'estrella d'aquest espectacle, però la bateria Colleen Coffey i la baixista Catelyn Kindred ofereixen un suport excel·lent, proporcionant un marc sòlid a les seves estructures melòdiques i afegint algunes harmonies fines a les melodies. I el treball de la banda està millorant, subtilment però clarament, i tot i que la producció no crida l'atenció per ella mateixa, s'adapta perfectament als sons dels Spires. Potser els Spires són millors quan presenten discs més reduits; mentre que “A Way of Seeing” tenia les seves virtuts però tenia peces oblidables, les set cançons de Curved Space són uniformement esplèndides i aquests 23 minuts deixen l'oient amb ganes de més.
Disc: Forever City Chorus (Desembre 2011)
JB - Guitars, Piano, Vox
Colleen - Drums
Catelyn - Bass
Disc: Eternal Yeah (Agost 2013)
Jason Bays - Guitar, Keys, Voice
Catie Kindred - Bass
Bryan Russell - Guitar
Brook Dalton - Drums
Jeff Sparks - Organ on “Response to An Inquiry”
De tant en tant agaf un disc dels Spires, i deix que aquest disc faci el que ha de fer. “Curved Space” de l'any 2010 va ser un tant renouer, d'una manera semblant als Galaxie 500, i ara “Eternal Yeah” és reflexiu, considerat i persistent. Les guitarres no brillen, parpellegen, com quan el sol colpeja el metall lluny del cel, i quan no parpellegen, és perquè volen soles. Agafau una combinació de Television, Soft Boys, i els Feelies de “More Than A Witness”, així com les vibracions de Chills and Triffids i tendreu la sonoritat dels The Spires a “Eternal Yeah”. Com diu la seva cançó, és una "mirada de mirall trencada, tota confusió i resplendor". Aquesta és la perspectiva dels Spires, on trencar alguna cosa et dóna cent maneres noves de mirar-te a tu mateix.
Els Spires de Ventura (Califòrnia), saben com crear espai enmig del no res. El seu darrer àlbum, Eternal Yeahs, és una barreja única de Byrds amb una mica de Television, una mica de The Church, Tyde i una bona dosi del so Dunedin patentat de Flying Nun. És una musica influenciada per la pols del desert de Califòrnia meridional i la vora del Pacífic. Amplis espais polsegosos juxtaposats a l'horitzó ondulant de l'oceà Pacífic.
Moltes bandes de jangly donen una sensació de claustrofòbia amb el seu so, però la marca de jangle The Spires inspira sensacions d'obertura àmplia. Una cançó és una mossegada de pols del desert i la següent et fa sortir de la sorra del desert cap a l'oceà. Crec que s'ha de relacionar amb viure a la vora del Pacífic i tenir amplis espais oberts a la porta.
Posseeixen un coneixement inqüestionable de les seves arrels musicals combinat amb un gust impecable que es manté al llarg de 40 minuts inoblidables i manté una brillantor duradora.
Disc: Dreamconfusion (Gener 2016)
Jason Bays - Guitars, Bass, Keys, Sing
Danny Gomez - Bass 3, 5, 6, 7 & 10
Brook Dalton - Drums, Percussion
Seth Pettersen - Bass 1, 2, 8, 9 & 12
Bryan Russell - Guitar 1 & 9
Luke McAuliffe - Violin // “Future Perfect Home”
Coady Willis - Bells // “Big Blue Nothing”
El cantant i guitarrista Jason Bays va encunyar un estat d'ànim per a la cançó principal del nou àlbum dels Spires: "Dreamconfusion". És bastant perfecte, ja que sempre ens imaginem a Bays assegut amb les cames creuades en algun lloc de Ventura, alternativament desconcertat i reconfortat per l'estat general de les coses i amb un carregament de joies de guitarres pop que sonen directes i difuses a la vegada. La subtil brillantor dels Spires rau en el seu drone seductor però que canvia de forma, que cobreix les cobles despreocupades de Bays amb reverb (vegeu "Tea With Demons" i "Big Blue Nothing"). Els col·laboradors de Bays en aquest àlbum van incloure els baixistes Danny Gomez i Seth Pettersen, el guitarrista Bryan Russell i el bateria Brook Dalton, així com el violinista Luke McAuliffe i Coady Willis dels Melvins (campanes a "Big Blue"). "Dreamconfusion" tindrà molt sentit per als fans de Galaxie 500, incondicionals del kiwi-pop com Able Tasmans, Robyn Hitchcock i el treball en solitari d'Eugene Kelly dels Vaselines.
Disc 7: Obscured View (Maig 2018)
JB - Guitars, Synths, Voice
Danny Gomez - Bass
Brook Dalton - Drums, Percussion
Aquesta banda de californiana toca cançons melòdiques i d'indie rock rock amb una immediatesa addictivament crua. Les cançons tenen una sensació de jangle-pop estranyament descentrada, ja que s'acompanyen amb ritmes repetitius. Les guitarres de rock 'n' roll, brillants de tant en tant, contenen un toc psicodèlic. Aquests són el tipus de cançons que no et peguen pel cap; en canvi, cadascuna t'atreu lentament amb ganxos melòdics subtils i una composició superior. Inclou membres de Tall Tales i The Silver Lining. RIYL: The Clean, Velvet Underground, Guided By Voices, Yo La Tengo, Rolling Blackouts Coastal Fever, Beachwood Sparks. "Obscured View" t'apunta et dispara i se t'enganxa. Té una mica de tot el que desitjau en un bon àlbum indie pop/rock. La màgia es troba just sota la superfície i augmenta en proporció al vostre interès i gaudi. És un disc captivador!
Disc : Look (Febrer 2020 al seu bandcamp)
Players:
Colleen Coffey
Jeff Sparks
Danny Gomez
Brook Dalton
Catie Kindred
Bryan Russell
Craig Costigan
Jesse Morgan
Jason Morgan,
Jason Bays
Tot i ser un Ep que es va publicar molt abans, el trobam al seu bandcamp el febrer del 2020 i representa la nostra primera presa de contacte amb els Spires. A partir d'aquell moment ens han anat acompanyant al llarg de tots aquests anys. hem de dir que el grup hi va afegint temes a aquest Ep, temes propis i versions de diferents grups.
Disc: Era Was (Gener 2021)
Brook Dalton - Drums
Jason Bays - Everything Else
Tinc reaccions de la vella escola amb aquest àlbum. He gaudit molt dels altres discos dels Spires, així que tenia ganes d'aquest. El vaig escoltar la primera setmana que va sortir. Ara l'escolt sovint. De vegades, fins i tot em poso els auriculars i només l'escolt. És rejovenidor tornar a sentir-se així amb un àlbum. El Spires ja fa uns quinze anys que hi són. Al principi de la seva existència, eren un equip de marit i dona, Jason i Colleen. Van fer una mica de toc a l'escena indie rock. Colleen va fer un pas enrere i Brook es va fer càrrec de la bateria. Des de llavors han publicat diversos àlbums i han passat per un parell de baixistes. Aquest àlbum és només Brook i Jason, i la seva bellesa rau en aquesta economia. En la meva primera escolta, em vaig fixar únicament en la bateria de Brook. Té l'aspecte fort / tranquil / fort de David Lovering (Pixies) i la creativitat de George Hurley (Minutemen) i, com la bateria de Brendan Canty als àlbums de Fugazi, sembla que lideren més que només conduir les cançons. No és ostentosa ni aclaparadora. Només entra dins dels teus músculs i et fan moure. A partir d'aquí, Jason es fa càrrec de l'àlbum. Toca algunes parts de guitarra. Les tríades i els arpegis estan al davant, però estan recolzats per patrons de ritme que recorden a D. Boon i J. Mascis. El baix, també interpretat per Jason, llisca i flueix subtilment al fons. I, no hi havia pensat fins que vaig escoltar “Era Was”, però quan el cantant toca totes les parts de guitarra i baix, s'assegura que la música no lluiti amb la veu i la lletra. Quan combines totes aquestes coses, tens un àlbum en el qual sempre passa alguna cosa interessant i tot combina bé. I, tot i que he comparat The Spires amb gran part del rock indie dels anys 90 que va sorgir del punk, no estan encorats en el passat.
The Spires began in 2004 as a collaboration between my wife Colleen Coffey (drums) and myself Jason Morgan (Guitar, vocals). We were really into the Velvet Underground, Television Personalities , and the Kinks kind of stuff but keeping it minimal. Colleen took up the drums about a month before we went in and recorded our first EP called AMPLIFIER. There is no bass on it, just the two of us with some minimal guitar overdubs. We intentionally made it quickly and naively. We wanted our band to be unpolished, un-rock and more DIY. We barely knew how to play and it shows and that was the idea. That ethos has changed and evolved over the years as we became better players.
In 2006 Colleen and I made a record called WRITTEN IN A YEAR WITH A LOT OF RAIN, again it was just the two of us. We sold out of the CDs we made and have since lost the music files and artwork on some broken computer hard drive somewhere. That’s why it’s not up on streaming services. We also made another EP called SKY SKY in 2006. It suffered the same fate as the previous record (files and artwork lost) It’s out there somewhere probably. After that Catie Kindred joined the band on bass and we made A WAY OF SEEING. It was definitely more fleshed out and filled up with other instruments. Piano, keyboards, bass etc… .
That line-up made three more records in the next three years (LOOK, CURVED SPACE & FOREVER CITY CHORUS) Colleen left the group after we had our child. Brook Dalton took over on drums and has been there ever since.
We have since recorded 4 more records with various line up changes: ETERNAL YEAH, DREAMCONFUSION, OBSCURED VIEW, ERA WAS and our most recent single TWO THOUGHTS ONE HEAD.
Here is a link to a rate your music page with our discography info. It looks pretty legit
https://rateyourmusic.com/artist/the_spires
ELS SPIRES EN DEU TEMES:
10.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada